Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual: "Maria Rosa" de Cecil B. DeMille en còpia de l’Eastman House
El 1916, Cecil B. De Mille ja era un cineasta de prestigi avalat per una vintena de llargmetratges quan Jesse Lasky i Paramount li van confiar el debut cinematogràfic de Geraldine Farrar, una cantant d’òpera de prestigi que arribà a Hollywood amb tractament d’estrella. L’objectiu essencial era una adaptació de la mítica “Carmen” de Merimée, però el cineasta no va voler córrer riscs i li va oferir un altre melodrama d’aires hispànics per entrar en contacte amb les càmeres. Entre l’obra d’Àngel Guimerà i la pel·lícula s’hi va interposar, però, la traducció realitzada per dos autors nord-americans i el guió escrit pel germà del mateix De Mille, amb canvis substancials respecte l’original.
L’actriu es va guanyar ràpidament la confiança del director i aquest la va confrontar a Wallace Reid, un actor fins llavors secundari en el qual hi veia moltes possibilitats. Vist el bon resultat de l’operació, el director i els mateixos actors van rodar llavors “Carmen” i, un cop confirmades les bones expectatives, la van estrenar abans que ”Maria Rosa”. Però, tot i anar de plat de segona taula, aquest melodrama d’amors i crims gaudí de bones crítiques i De Mille va deixar escrit a les seves memòries que “Geraldine tenia un talent innat pel cinema. Actuava amb la mateixa naturalitat amb la que cantava”.
Al cap de bastants anys de la seva estrena, “Maria Rosa” es va projectar a Barcelona en el marc de la Setmana de Cinema del 1983. Trenta anys després, la Filmoteca de Catalunya presenta, el diumenge 27 d’octubre, en la sessió de les 19.00 h, una còpia procedent de l’Eastman House de Rochester amb motiu del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, auspiciat per la UNESCO, i en el marc dels actes commemoratius del 150 aniversari del Teatre Romea. Guimerà va estrenar al Teatre Romea Mar i cel (18988), però seva coneguda rivalitat amb Frederic Soler, dramaturg i empresari del Teatre Romea, va impedir que Maria Rosa s’estrenés al local del carrer de l’Hospital. Després de la mort de Soler, les obres més importants de Guimerà ja es van estrenar al Teatre Romea i van convertir Guimerà en un dramaturg completament identificat amb l’esperit de la seu per excel·lència del Teatre Català.
La sessió serà acompanyada al piano pel mestre Joan Pineda i presentada per la professora Sharon Feldman, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet i el director de la Filmoteca, Esteve Riambau.
L’actriu es va guanyar ràpidament la confiança del director i aquest la va confrontar a Wallace Reid, un actor fins llavors secundari en el qual hi veia moltes possibilitats. Vist el bon resultat de l’operació, el director i els mateixos actors van rodar llavors “Carmen” i, un cop confirmades les bones expectatives, la van estrenar abans que ”Maria Rosa”. Però, tot i anar de plat de segona taula, aquest melodrama d’amors i crims gaudí de bones crítiques i De Mille va deixar escrit a les seves memòries que “Geraldine tenia un talent innat pel cinema. Actuava amb la mateixa naturalitat amb la que cantava”.
Al cap de bastants anys de la seva estrena, “Maria Rosa” es va projectar a Barcelona en el marc de la Setmana de Cinema del 1983. Trenta anys després, la Filmoteca de Catalunya presenta, el diumenge 27 d’octubre, en la sessió de les 19.00 h, una còpia procedent de l’Eastman House de Rochester amb motiu del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, auspiciat per la UNESCO, i en el marc dels actes commemoratius del 150 aniversari del Teatre Romea. Guimerà va estrenar al Teatre Romea Mar i cel (18988), però seva coneguda rivalitat amb Frederic Soler, dramaturg i empresari del Teatre Romea, va impedir que Maria Rosa s’estrenés al local del carrer de l’Hospital. Després de la mort de Soler, les obres més importants de Guimerà ja es van estrenar al Teatre Romea i van convertir Guimerà en un dramaturg completament identificat amb l’esperit de la seu per excel·lència del Teatre Català.
La sessió serà acompanyada al piano pel mestre Joan Pineda i presentada per la professora Sharon Feldman, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet i el director de la Filmoteca, Esteve Riambau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario